Sempre intento ajudar la gent, intento ficar-me en la seva pell per poder comprendre-la millor, sé que no rebré res a canvi, però no m’importa perquè em sento bé fent-ho, sé que quan la necessiti també estarà allí per mi. Quan em sento malament no m’agrada dir als meus amics que ho estic, sempre intento treure el meu millor somriure perquè no se n’adonin, però les persones que em coneixen millor ho saben, algunes em pregunten, d’altres ja no perquè saben que no m’agrada parlar de mi, penso que quan els ho expliqui es cansaran d’escoltar-me o no li donaran tanta importància, però malgrat tot sempre aconsegueixen ajudar-me.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.