Tot va començar un dia qualsevol, la mare plorava i el pare estava malalt, no sabíem quina malaltia era però era greu i molta gent ja la patia. Va passar el temps, i al final el meu pare va acabar ingressat a l’hospital. No entenia per què no podia estar amb nosaltres. L’únic que veia jo és que la mare plorava, sempre plorava. Un dia de visita a l’hospital ens vàrem trobar que ell ja no era a l’habitació, el metge va voler parlar amb la meva mare, mentre jo em quedava sol. El pare havia mort i jo no ho entenia. Han passat 10 anys des d’aquell 19 d’agost i ara el trobo a faltar. T’estimo pare i espero tornar-te a veure algun dia.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.