Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.584 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.584

Algun dia

Renato Veloso 4rt E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP 5 d'abril del 2014 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Tot va començar un dia qualsevol, la mare plorava i el pare estava malalt, no sabíem quina malaltia era però era greu i molta gent ja la patia. Va passar el temps, i al final el meu pare va acabar ingressat a l’hospital. No entenia  per què no podia estar amb nosaltres. L’únic que veia jo és que la mare plorava, sempre plorava. Un dia de visita a l’hospital ens vàrem trobar que ell ja no era a l’habitació, el metge va voler parlar amb la meva mare, mentre jo em quedava sol. El pare havia mort i jo no ho entenia. Han passat 10 anys des d’aquell 19 d’agost i ara el trobo a faltar. T’estimo pare i espero tornar-te a veure algun dia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats