Ares Ballesté Viñas_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo quan et van diagnosticar la malaltia. Tu estaves acollonida (normal) però jo ho estava tant o més. Recordo les nostres cares de preocupació, algunes llàgrimes i alguns insults. Recordo quan et van ingressar a l’hospital i jo venia a veure’t cada dia. Ens passàvem hores parlant de les nostres coses. Recordo les teves expressions de fàstic quan les infermeres et portaven el sopar, i les nits que ens quedàvem fins tard mirant el programa que tant ens agradava a la televisió de la teva habitació. Recordo cada petó, cada abraçada. Però el que em serà impossible d’oblidar és el moment en què vaig haver de deixar tot això enrere.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.