Mira’m, sóc jo, i sí, ja ho sé, no sóc perfecta, no sóc la més guapa del món, que no tinc el millor cos del món… Però pensa que sóc la teva millor amiga, sóc la que t’ajuda a solucionar problemes, la que t’ajuda a lligar, la que et fa riure. Però tu no ho veus. Tu no veus que jo et miro amb uns ulls diferents als altres, no veus que quan em parlen de tu se m’escapa una rialla tonta, tu no veus que vull quelcom més que amistat. Però quan t’ho dic, tu et fas distant, deixes de ser tu mateix, te’n vas i em deixes sola, tot es fa foscor. Et demano que no em deixis, que no m’abandonis. T’estimo molt…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.