Vaig a casa, com un dia normal, quan de sobte vaig veure la meva millor amiga i ens vam posar a parlar. Estàvem davant de l’institut, quan va sonar la campana. Ens vam abraçar i vam anar a les nostres aules, però anàvem a classes diferents. Després quan era l’hora d’anar al pati la vaig veure, però estava trista i quan vaig anar a preguntar-li què li passava, em va dir que la seva parella l’havia deixat. Això em va posar trist, em va dir que necessitava una mica d’espai i de temps. Havia de superar la ruptura, però allí estaria jo per animar-la i aixecar-la de qualsevol situació perquè això també és amor, estar quan et necessiten.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.