La vaig conèixer un dia de festa, uns nois me la van presentar. Em va agradar un munt. I vaig començar cada cap de setmana anant a buscar-la, m’agradava cada vegada més, em feia sentir en un altre món i la necessitava cada vegada més. Els meus pares no la van acceptar, deien que no estava feta per a mi, però sempre trobava una manera o una altra de trobar-la. Va passar un temps i no em podia separar d’ella, era una necessitat per a mi, cada dia després de l’institut anava a casa i un home me la portava. Avui tinc trenta anys i estic ingressat en un hospital. Un error de joventut que em va destrossar la vida. El seu nom és Cocaïna.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.