Estic malalta. Tinc febre, mocs, angines, mal de cap, de peus, de nas, en definitiva, em sento com un drap brut. Avui és dilluns. Sona el despertador. La meva mare entra sigil·losament a la meva habitació i l’apaga. Al cap d’una estona ve de nou, encén el llum de la làmpada, baixa la intensitat perquè no em molesti als ulls. A una mà duu un got de suc de taronja i, a l’altra, un d’aigua amb una aspirina. El suc està deliciós. El medicament me’l prenc d’un glop. Em fa un petó i em diu que descansi. Tinc 20 anys però m’encanta que quan estic malalta la meva mare em tracti com una nena de tres anys. T’estimo, mama!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.