Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.166 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.166

Anada i tornada

Haitz Santamaria Pons 3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL 28 de novembre del 2025 Lectura: 1 min · 634 caràcters

Estic al prat tranquil i decideixo estirar-me. De cop surto del meu cos i em veig estirat a terra. Pujo sense parar, estic veient els núvols i els travesso i continuo pujant. Surto de l’atmosfera i passo al costat de tots els planetes, les estrelles, els asteroides. De cop m’aturo i començo a baixar a tota velocitat, passant pels planetes i arribant a travessar l’atmosfera, els núvols i sobtadament entro al meu cos de nou. Veig els meus ulls, el meu cervell. Hi entro i tot és fosc. No hi ha res, només una foscor immensa que mai no arriba al final i el camí acaba. És el final de la vida. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats