La lluna il·luminava el camp. L’olor de sang em feia sentir arcades, i unes quantes plomes negres volaven al meu voltant. Estava paralitzat, no sabia què fer. De cop un esgarip aconseguí fer-me reaccionar, vaig sortir corrent sense mirar enrere. No parava de córrer i de sobte un noi amb la pell pàl·lida, ulls violetes i cabell negre com l’obsidiana, es posà davant meu i li aparegueren ales negres a l’esquena. Tot s’apagà. No sabia on era, ni tan sols sabia qui era jo. Tot era fosc i, tot i caminar, no arribava enlloc. Després d’estar uns dies aquí tancat m’adono que no en podré sortir, i que aquí és on m’espera la mort.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.