He comès un crim. No sé ni per què ho he fet; ell, ell m’hi ha obligat, la manera com em mirava, amb aquells ulls de boig que no et deixaven saber el que pensava. La manera com caminava, fent passes llargues i ràpides. Aquell horrorós soroll que sempre l’acompanyava, d’aquelles sabates prehistòriques amb la sola aixecada. Quan penso en aquell soroll de sola gastada, i en la flaire de fang que desprenia tot ell, tinc ganes de cridar. Ja no podia més, ho vaig suportar durant anys, fins que em vaig decidir a acabar amb aquesta bogeria: era o ell o jo. Ja no puc escapar, el meu destí m’espera, sento els cops a la porta. Ja ha arribat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.