Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.812 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.812

Ànima empolsada

Laura Rossell Salvadó 4t C Col·legi Mare Janer 5 de gener del 2023 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Laura Rossell Salvadó_4t C Col·legi Mare Janer
Assegut a l’antiga butaca del saló, miro la vella televisió, com sempre. No fan res interessant a cap canal, però és més agradable sentir com les notícies es van repetint que estar en silenci. Saber que hi ha més desgràcies al món em reconforta. Em fa sentir menys desgraciat d’alguna manera. La pols s’ha anat acumulant pertot arreu, fa que les coses pesin més: els anys, la ment, el cos. Soc gran i les vivències em pesen. Fins i tot em costa mantenir obertes les parpelles. Ara que soc aquí, puc mirar enrere però no puc canviar res. Poc falta perquè me’n vagi, i que ningú recordi l’avi desgraciat que vivia al 1r 2a ni per què ho era.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats