Octubre, nit fresca, no hi ha ningú, fosc, corre un aire fred per les cames, s’apropa i t’abraça, ja no fa tant fred, però la foscor segueix temptant els seus ulls foscos.
Un silenci sospitós, intimidant i a la vegada incòmode, però perfecte, suaument s’apropa i amb una mirada inquietant et fa un petó,
inoblidable.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.