Són les 23.30 h i queda mitja hora per a l’any nou, la gent parla dels seus projectes, que com sempre quedaran escrits en un paper. La gent corre, parla, beu, riu, i jo pensant en el dilluns que no podré anar al gimnàs com m’havia proposat, tampoc tindré ganes de començar aquell llibre de 500 pàgines que fa un any em vaig comprometre a llegir ni canviaré els meus hàbits. Sento les campanades per tota la ciutat i en tots els canals de televisió. A la sala tothom s’aixeca per celebrar l’any nou, i jo em demano: per què tot aquest entusiasme si l’únic que canvia és un número? La resta seguirà igual que els anys anteriors, res NO canviarà.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.