Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.615 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.615

Aparent

Laura Pereira Alonso 3r A COL·LEGI MARE JANER 19 de juny del 2024 Lectura: 1 min · 644 caràcters

El dia que vaig arribar al poble, vaig sortir a fer un tomb. Recordo creuar-me amb una dona gran, una mica peculiar. Se’m feia familiar. Em va somriure i li vaig correspondre. En mirar enrere ja no hi era, ni rastre d’ella. Ho vaig provar tot. Vaig començar a sortir a la mateixa hora amb intenció de tornar-la a veure i també en horaris diferents. Res. Recordo un d’aquells dies: els carrers estaven plens, feia un bon dia després d’una temporada de pluges i ja estàvem tips del petricor. En passar pel costat d’una colla de gent, vaig notar una mirada penetrant. Hores més tard, em vaig adonar de qui era. La meva àvia. No havia marxat? 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats