Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.414 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.414

Aquell dia

Felipe Daniel Da Costa Oliveira 3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA 9 de març del 2024 Lectura: 1 min · 643 caràcters

Era un dia normal, però aquell dia semblava especial. La meva mare ja m’havia fet un esmorzar deliciós. Després d’esmorzar vaig anar a dutxar-me. La meva mare em va dir que estigués tranquil, que no passaria res. Però jo estava trist. Per què a mi? No entenia per què havia de tenir aquella malaltia. Tots els nens poden caminar i jo he d’estar aquí assegut. Si no tinc la cadira de rodes, no puc fer res. Estic dèbil. Vaig sortir al carrer amb la meva mare. Estava estranya. Vam arribar a un lloc i van sonar campanes. Aleshores, la meva mare va cridar la gran notícia: –Estàs curat! Enhorabona, fill!  I tota la plaça es va posar a aplaudir.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats