Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 1.048 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.048

Aquell dia tan llarg…

Sofia Oliveira 1ère BPR Compta. LYCÉE COMTE DE FOIX 8 de març del 2013 Lectura: 1 min · 634 caràcters

Estava comprant tranquil·lament quan vaig rebre una trucada. I ara sóc al cotxe amb els auriculars de l’MP3. No sé què estic escoltant. Encara tremolo, tinc les galtes humides i els ulls vermells. Els pares no diuen res, i el cotxe va més ràpid que de costum. El temps no passa, i cap de nosaltres no vol estar en aquest cotxe, però ho hem de fer per ell. El meu pare s’atura pel camí. Per fi podrem sortir i prendre una mica d’aire fresc. De cop i volta torno a la realitat i la tristor em torna a envair. M’apropo a ells esperant que aquesta pausa duri tant com pugui ser, abans de tornar a la meva presó particular de quatre rodes.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats