Aquell primer dia de febrer érem dos desconeguts, sense cap història ni records… No sabia si senties el mateix… Em feies sentir coses que no havia sentit abans. Vam intentar-ho, i va funcionar, però tot allò que comença, acaba i res és per sempre. Ara res és igual, ja no em desperto amb el teu missatge ni me’n vaig a dormir amb ell. Mai se m’oblidaran tots aquells mesos al teu costat. Encara que estiguem amb una altra persona, jo no puc oblidar-te i no té sentit que solament jo em senti així. Cada vegada que et veig segueixo sentint alguna cosa i no sé com explicar-ho. Sé que sempre seràs tu i potser no era el moment correcte…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.