No ho sé. Vaig entrar al bar d’en Ramon i no em sentia gens bé. Era com si alguna cosa em faltés, em sentia buit per dins. No era un sentiment nou, ja havia experimentat això abans. Vaig demanar el típic cafè amb l’esperança que només fos alguna cosa passatgera i que en el moment de deixar aquell establiment ja m’hauria refet del tot. No va anar així, em sentia fins i tot pitjor que abans. Ara el buit es va convertir en angoixa, em sentia molt nerviós i inquiet… No ho sé. Em vaig dir que havia arribat l’hora de trucar algú. Es clar, ara ho entenia tot. Aquell buit, aquella angoixa… M’havia descuidat el mòbil a casa.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.