La meva amiga i jo som al carrer, assegudes en un banc, rememorant aquella nit. Malgrat els dos mesos passats, no podem oblidar-la. No van ser ni les cançons, ni els balls, tampoc no van ser les ampolles amagades sota els bancs a la plaça, sinó el moment viscut amb la colla, cridant, ballant, cantant, saltant i parlant. L’àpat festiu era una abraçada càlida de rialles. Cada broma flotava com un raig de llum, creant una atmosfera de joia que feia que tots ens sentíssim com una família. La tornada a casa va ser plena de records. Ara érem aquí, passejant pels carrers on havia tingut lloc aquella nit. Aquelles rialles quedaren enrere.
Caracteres: 695 | Palabras: 121 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.