Sabeu aquella sensació quan la mare us renya per culpa de la vostra germana? Aquella sensació d’impotència? Per què no pots fer res al respecte? Doncs aquella sensació va ser la que vaig sentir quan vaig trepitjar per primer cop la meva nova escola, quan tots els nens que no coneixes, se’n riuen de tu i et fan coses cruels. I tu penses: és culpa meva que no sigui normal? Realment si em coneguessin sabrien que sóc un bon nen i que quan em diuen aquelles coses cruels em venen ganes de cridar i de contestar-los. Però m’aguanto perquè sé que si dic res encara riuran més de mi i serà pitjor. Crec que no és culpa meva; això és cosa del destí.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.