Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 4.033 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.033

Asímptota

Yaiza Nova 3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp 27 de març del 2021 Lectura: 1 min · 620 caràcters

“Línia recta que si es prolonga indefinidament, s’acosta progressivament a una corba sense arribar a tocar-la.” Quan per fi el desig aconseguia estar a mil·límetres de la nostra realitat, quan per fi la teva mirada arribava a fixar-se en la meva, quan quasi em feies creure que sí, les nostres línies se separaven de nou. Per art de màgia o del destí, sempre estàvem a un mil·límetre en un gràfic, o dit d’una altra forma, estàvem a un gest, a una mirada , a un “t’estimo”, a un “tant me fa el que pensin” o un pas que les nostres ganes coincidissin. Però els nostres camins, malgrat estar tan a prop, sempre se separen.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats