Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.442 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.442

Atrevir-se a parlar d’eternitat

Carla García Céspedes 3r B COL·LEGI MARE JANER 23 de febrer del 2022 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Aquell sentiment de veure la perfecció en una persona, de deixar-se portar pel que et demana el cor. L’emoció d’agafar-se les mans per primer cop. De només tenir ganes d’estar amb aquella persona i de sentir por de perdre-la. Que el temps passi volant, i que s’aturi quan les coses no van tan bé. Que et brillin els ulls i somriguis inconscientment. De compartir moments bons i no tan bons, i de tenir la típica conversa de “te’n recordes quan…?”. De recordar tots els petits detalls i anar sumant mesos. Que després de tant de temps se’t continuïn posant els pèls de punta. De ser inseparables, i d’atrevir-se a parlar d’eternitat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats