Era una nit fosca, d’aquelles de lluna nova. Caminava pels afores del poble dels meus avis quan vaig decidir trencar per un camí que tenia molt mala fama i històries molt fosques de les quals jo no me’n creia cap, i és per això que vaig decidir aventurar-m’hi sol… Quan de sobte vaig notar un moviment darrere d’un arbre que em va deixar glaçat. Em vaig espantar moltíssim! En acostar-m’hi un gat negre, tot fent un bot, va fugir corrents. No sé qui es va espantar més, si ell o jo? Això no se sabrà mai!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.