El meu avi era la llum dels meus ulls, i encara ho segueix sent. Va marxar sense fer soroll, molt discretament. Era i és el meu astre, cada vegada que miro al cel hi ha una estrella que em segueix, quan ho penso m’angoixo, m’empipo, parlo d’ell i reflexiono. La mort no entén de sentiments.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.