Em vaig aixecar amb un so molt molest, l’alarma del meu rellotge. Vaig sentir com algú em deia bon dia des de la cuina. Qui era? Que estrany! Em vaig aixecar de pressa i el meu gos em va preguntar com havia dormit amb la meva veu. Què estava passant? Per què el meu gos tenia la meva veu? Estranyada, sí, però vaig esmorzar xurros amb xocolata com cada diumenge. La meva mare va marxar amb unes amigues i quan va arribar, vaig decidir fer-me l’afònica. Com podia explicar a la meva mare que tenia veu de gos? I què passaria l’endemà a l’escola? Encara tindria la veu del Teddy? I amb aquest patiment, me’n vaig anar a dormir. Bon dia! Bub-bub!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.