Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.250 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.250

Boig

Noa Ccayetano 4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 16 de desembre del 2023 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Les parets de la cuina, abans blaves com el cel, ara estan tenyides d’un roig viu. Davant meu, jeu inert el cos de la jove a la qual acabava d’apunyalar brutalment. Té les puntes dels cabells negres com la més fosca nit, banyats en sang que li regalima des del lloc on li he donat la primera punyalada. La seva brusa blanca com la neu, és plena de sang, amb diversos forats, que coincideixen amb els forats que té al ventre. Els seus ulls verds com maragdes, estan oberts de bat a bat, amb una expressió d’horror a la cara. No sé què m’ha passat, però he sentit cert plaer per cada punyalada que li he donat. Crec que m’estic tornant boig.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats