A l’escola se’n riuen de mi. Diuen que camino malament, tremolo sense parar i sempre estic sola. Sempre m’he relacionat millor amb els adults, suposo que és perquè mai m’he relacionat amb gent de la meva edat. Però avui és el dia en el qual dic a tothom per què camino així de malament, per què tremolo d’aquesta manera, per què ric amb una rialla torta… Totes aquestes coses són perquè tinc una malaltia. No és una malaltia comuna, tampoc és una malaltia contagiosa, ja que la meva família ha estat sempre al meu costat a tot hora. Van ser ells els que em van donar la força per superar-ho. Un dia vaig deixar de respirar, i llavors…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.