Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.975 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.975

Cada gota, un record

Aroa Carbalho 3ème D Lycée Comte de Foix 25 de febrer del 2021 Lectura: 1 min · 627 caràcters

Quan era petita solien dir que quan plovia els núvols ploraven. A mesura que vaig anar creixent em demanava: com pot ser que un núvol guardi tantes llàgrimes per compartir amb tota una ciutat? A partir d’aquell dia vaig entendre que els núvols no ploraven, però nosaltres sí. Començava a ploure, la primera gota corresponia als estius, l’època feliç. La segona eren les meves pors, aquelles que mai havia superat. La tercera, els moments en els quals sentia ràbia, aquells en què m’havia enfadat amb qui més estimava. La quarta em relliscava per la cara i em feia mal. Eren els moments que m’havien deixat buida per sempre més.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats