Dijous, 12 de novembre del 2026 Relat núm. 295 de 6.602
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 295

Càlid 26 de maig

Tiago Macedo Terminal STGC_Lycée Comte de Foix Lectura: 1 min · 574 caràcters

Tots els dies la mateixa rutina. Sempre esperant una sola cosa, un sol moment, una sola mirada, un sol somriure, una sola olor, una sola persona… Per molt que intenti deixar de pensar en tu, no puc. Perquè demanar-li al meu cap que deixi de pensar en tu seria com demanar-li al meu cor que deixés de bategar. Podríem dir que és amor? Segurament. Podria passar-me tota la vida escrivint i mai seria suficient per descriure tot el que sento, ja que, quan sents el que jo visc, tens la sensació de viure en un somni. Un somni fet realitat i que voldries conservar eternament.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats