Gioia Vasilev_3ème H Lycée Comte de Foix
Un vespre d’estiu, vam agafar maduixes al càlid vent d’estiu, hi havia un gran sol i no podíem estar més feliços. De què podíem queixar-nos? Vam ser joves i despreocupats. Un dia les nostres vides explotarien davant dels nostres ulls. Els camps de maduixes ens van inspirar a créixer, a créixer d’una petita llavor a una bella maduixa, a créixer en alguna cosa meravellosa. Vam veure tantes maduixes que ens vam adonar que hi ha milions d’éssers humans en aquest món, com aquestes maduixes, que cada individu pot fer-ho. Tothom pot créixer en alguna cosa bella, com les maduixes, si realment ho volem.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.