Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 377 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 377

Carpe diem

Lídia Miranda Fernández 4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 30 de novembre del 2011 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Des del moment en què tots naixem, estem destinats a viure, a lluitar cada dia, a aixecar-nos cada vegada que caiem, a fer-nos més forts, a equivocar-nos i a aprendre dels errors. Intentem trobar un sentit a la vida, per a mi, aquest sentit és intentar cercar la felicitat i no sentir-me perduda i sola durant aquest camí de la vida. La vida és com una obra de teatre, no importa la durada; sinó com hagi estat interpretada. Tal com va dir Luci Anneu Sèneca “La vida es divideix en tres temps: el present, el passat i el futur. D’aquests el present, brevíssim; el futur, dubtós; i el passat, cert.” Per això, carpe diem (aprofita el dia)!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats