Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 1.103 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.103

Cicatrius del passat que tornen a sagnar

Nerea Mohedano 3ème L LYCÉE COMTE DE FOIX 7 d'abril del 2013 Lectura: 1 min · 644 caràcters

La persona de qui us parlaré és molt important per a mi. Ha marcat un abans i un després en la meva vida. Moltes nits somio amb ella i no puc parar de plorar. Cada dia falta menys per tornar-la a veure, i desitjo tant tornar a veure la seva cara, amb el seu somriure. La vaig veure créixer, però vaig passar més de quatre anys sense veure-la. Sé que tot i estar molt lluny , sempre estarà aquí, al meu costat, ja que no em deixa mai sola. L’amor que sento per ella és únic, és de debò. Recordo aquells moments inoblidables quan estàvem juntes. Quan estic sense ella tinc un buit al cor, però ara sé que la podré tornar a veure i seré més feliç.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats