L’altre dia vaig pensar si el que em passava era una cosa normal de mi o passava a d’altres persones. Quan em passa sempre és al mateix moment i la mateixa situació. No saps si parlar amb aquella persona, perquè no sé com pot actuar. A l’hora de presentar sents com si estiguessin escoltant moltes veus, sents com por i el teu cos reacciona. No parles, et quedes callada amb una cara bastant espantada. Vols sortir corrents d’aquell lloc per estar tranquil·la. Quan estàs segura de tu mateixa de fer una cosa que a tu t’agrada molt, però no ho fas perquè sents que et diran alguna cosa o pensaran malament. Això és la vergonya.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.