La meva respiració s’accelera, el meu pols augmenta, estic alterada. No sé on sóc, sembla una al·lucinació. Un soroll repetitiu em provoca mal de cap. Miro endavant i veig una barreja de colors. Aconsegueixo distingir un to blavenc, són com llums que aviat s’esvaeixen. Ara ho veig tot vermell. Hi ha ombres que es mouen i parlen, però no puc entendre què diuen. S’atansen a mirar-me, m’encerclen les seves cares. Agafo una alenada d’aire per poder cridar i treure-me-les de sobre, però en comptes d’espantar-les, sóc jo que torno a la realitat. Sóc dins d’un vehicle gran, el soroll continua i s’intensifica. Sóc dins d’una ambulància.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.