El rellotge sona amb un to agut, miro l’hora i alço el cap, i sento ràfegues de vent sec i gelat a la cara. Al notar aquella sensació m’apujo la cremallera, em poso la caputxa i començo el meu camí́. Començo trotant amb passes de curta distà̀ncia que a poc a poc s’il·luminen amb la llum del matí. Al cap d’una estona les meves pulsacions s’acceleren i els meus muscles es fan dè̀bils a causa de l’esforç. Paro un segon, inspiro l’aire amb força i el deixo anar a poc a poc, així repetides vegades. Mentrestant, em poso els auriculars, agafo el mòbil i poso música. En aquell mateix moment sé que res no em pot parar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.