Encara me’n recordo de tot com si fos ahir, sí, de tot el temps que passàvem parlant i de tots els SMS que ens enviàvem. Desgraciadament vam estar un munt de temps sense parlar-nos i ara mateix qui m’havia de dir que seria molt més del que jo m’esperava. Encara segueixo enviant-li SMS amb la petita esperança que es desperti aviat d’aquest coma, i pugui llegir-los i respondre’m.
Sé que es despertarà, és un noi molt fort i jove, encara li queda molta vida per endavant, i ho aconseguirà, aconseguirà despertar-se i tornar aquí amb nosaltres, amb la seva gent, la que l’estima i l’enyora i que l’està esperant amb els braços oberts.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.