Hi ha vegades que et canses d’algunes persones, intentes aguantar i fer veure que no et passa res per por a perdre l’altra persona o fer-li mal, fins que arriba un punt en què diem que explotes. T’avens a les conseqüències i potser et sents una mica culpable, però si tens el poder de decidir com sentir-te millor que sigui bé, i no penedint-te del que has fet, perquè probablement en el futur servirà d’alguna cosa. Després si realment importes a l’altra persona, et perdonarà. És com un cicle, sempre hi ha alguna cosa que et farà somriure i després plorar, algú que et farà feliç i algú que intentarà el contrari. D’il·lusions també es viu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.