Se sent un soroll molt fort, estrident. La meva mare em desperta, a les fosques sortim de casa, juntament amb el meu gos. Els avions sobrevolen la ciutat cremada. A la llunyania, explosions i crits desolats.
Correm al refugi que les grans cases adinerades tenen sota terra.
Els avions s’acosten, jo m’hi amago ràpid, mort de por. La meva mare també, però el gos sembla que no hi vol entrar, la foscor li fa por. La mare surt a buscar-lo. Finalment, l’animal entra espantat pels sorolls de la guerra. Sento un crit que des de la foscor, diu: “Tanca la porta!”
Amb gran dolor obeeixo, tot i que sé que la mare és fora… i l’inevitable ha passat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.