Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.284 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.284

Cuidats per estranys

Jan Escofet Lludet 3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX 5 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 627 caràcters

El meu final no està lluny. El veig. Em sento trist, però alhora tranquil. Hi ha gent que em cuida, però no sé qui són. Em donen el menjar triturat. Em dutxen. Em canvien els bolquers. Se m’escapa tot i no me n’adono. No ho puc evitar. Passa constantment. Mai no sortiré d’aquí. M’entristeix molt passar el final de la meva vida així. Soc com un nen petit: estic tot el dia assegut sense poder parlar ni caminar. Quan era petit em passava el mateix. Cuidadors que m’eren completament desconeguts em vestien, m’alimentaven, eren amables amb mi. És trist, ho sé. Però, al cap i a la fi, molts naixem i morim cuidats per estranys.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats