Diuen que va marxar per no tornar mai més. Va recórrer el pont que l’allunyava de la realitat amb l’esperança de trobar un futur millor. S’evadia dels seus problemes, volia deixar-ho tot a l’oblit. Li pesaven els peus, cada pas eren 5 segons d’aquell llarg trajecte; es pensava que eren els records, però eren els problemes que deixava enrere sense solucionar, els que el feien arrossegar-se. Se li tallava la respiració en estar al final del camí, quan tenia la llibertat a la seva mà, just la mà que en ser alçada, topava contra un mirall. Cada dia continuava al mateix lloc, i amb els mateixos problemes que quedaran sempre per resoldre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.