La pilota va caure sobre aquell camp humit. Sentia com els crits del públic m’animaven càlidament. Anàvem perdent, però no m’importava. Havia deixat tot el meu esforç i suor sobre aquell magnífic estadi. Faltaven exactament 5 minuts perquè el soroll del xiulet de l’àrbitre esclatés en la meva oïda. Els ulls de la portera m’intimidaven, sentia els batecs del meu cor a tota velocitat. Llavors, gràcies a la meva companya, que em va passar la pilota en un error de la defensa, vaig arribar a la porteria, vaig xutar la pilota i la portera la va aturar sense pietat. Vaig abaixar la mirada. Estava esgotada. Em vaig sentir derrotada.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.