A Wikipedia es diu que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. Per a mi és molt més que tot això.
Quan som petits som feliços, no hi ha res que ens preocupi i només tenim l’objectiu de riure. Però quan creixem veiem les coses dolentes de la vida, i en realitat el que ens hauria d’importar és aconseguir un únic objectiu: perseguir la felicitat fins que la tinguem als braços i poder abraçar-la com si fóssim sempre nens petis.
Perquè la felicitat és viure la vida amb colors, cridar, dir tot el que has de dir fins que et quedes a gust. Cantar-li a la mentida i somriure-li a la tristesa.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.