Les coses vénen tal i com se’n van. És cert que va valer la pena lluitar en un moment, però quan el temps es para durant un instant, tot allò que ens envolta sembla diferent. Perquè encara que sense voler-ho i tampoc sense saber-ho, estem obligats a aturar-nos a pensar i a contemplar. Ens adonem que hem de viure d’emocions i de sentiments. Donem així un nou aire a la vida, perquè massa sovint ens oblidem de viure-la. Simplement deixem-nos emportar i gaudim-la, no malgastem les oportunitats que se’ns presentin, visquem-la.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.