En un petit poble a la costa catalana, es podia veure com en Joan passava les tardes en un banc. Una nit, uns polítics acudiren a casa seva amb un full de deportació. En Joan no entenia res, ja que ja havien passat una trentena d’anys des d’aquell país llunyà que va haver de deixar enrere, on fugia de la guerra. Amb una maleta vella a la mà i el cor trencat, agafà el tren cap a la frontera. Finalment, durant la trajectòria contemplà per darrera vegada els camps de vinyes i les masies que tant estimava. Llavors va comprendre que encara que marxés, Catalunya sempre seria casa seva.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.