No arribo a trobar la sortida del forat. Trobo una corda, m’hi agafo fort però torno a caure al malson. Demano ajuda i ningú m’escolta. Torno a cridar cada cop més fort i res. Començo a cridar de desesperació. Començo a pegar-me. No tinc límits, no trobo ningú, ningú m’ajuda, ja no sé què fer. Em quedo tranquil·la i tanco els ulls. Torno a trobar una corda i m’hi torno a agafar, pujo i pujo. Quan estic a punt de sortir del forat trobo la mà d’una noia, però m’espanto i torno a caure. Crido i començo a plorar, necessito ajuda. I de cop i volta sona el despertador. M’espanto. Penso que ja ha passat un dia més de lluita, però encara…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.