Marxaria de casa, corrents. Deixaria enrere tots els mals moments al col·legi, a casa, amb els amics… sense haver-hi de pensar mai més. Alliberar llàgrimes, penes, tot. M’allunyaria, sense escoltar ningú, vagant pels carrers. No hauria de fer més exàmens, estudiar, ni donar explicacions. Fruiria de l’alliberament. Però la vida no és així. Hi ha unes obligacions que has de complir. Guanyar-te el futur. Poder parlar, jugar i gaudir de la família, explicant allò que t’amoïna o allò que et fa feliç. Gaudeix dels que t’estimen, perquè hi ha moltes persones que no tenen la mateixa sort que tu. Aprofita el que tens, i si pot ser, millora-ho.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.