Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.466 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.466

Desapareguda

Laia Dijkstra Vergés 3r Col·legi Sagrada Família 10 de febrer del 2020 Lectura: 1 min · 688 caràcters

Sola. A les fosques. Noto com un calfred em recorre la pell. No sé on soc. Porto temps aquí, cada dia tinc menys esperança que em trobin. No recordo gaire cosa, només que anava passejant tranquil·lament pel carrer i de cop tot es torna fosc i borrós. Sento passos, se m’il·lumina la mirada i em torna l’esperança per un moment, pensant que algú ve a rescatar-me. Crido, ja quasi no recordo el so de la meva veu, però els passos es van allunyant cada cop més, i jo a poc a poc vaig tornant a l’estat d’abans, trista, desesperada, espantada… M’he acostumat a estar aquí. Les nits són fredes i tenebroses i els dies lents i silenciosos…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats