Estic mig adormida. De sobte, obro els ulls espantada. Miro el rellotge, són les 9. M’aixeco corrents i em pentino. Em vesteixo i agafo un paquet de galetes. Surto al carrer i agafo el bus. Tothom em mira, em sento incòmoda. Em miro al vidre i no veig res estrany. Baixo i arribo a la uni. La gent riu i em senyala, no és tan greu arribar tard! Aixeco el cap orgullosa. Continuen rient. Busco la meva companya. Me la trobo i em diu:“Ei, nena t’has vist? Vas amb espardenyes!”. Em miro els peus i era veritat, portava sabatilles. Decideixo no avergonyir-me i portar-les cada dia. Dies després, l’estrany era trobar-se algú sense sabatilles.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.