Així és la vida vista des d’una mosca. Em llevo cada dia a les 6.00 del matí i estiro les meves pesades ales. Aixeco els meus fills, el Xavi i el Marc, per portar-los a l’escola i els preparo l’esmorzar. Aquell dia, però, no vaig poder fer-ho. Anàvem tard. De camí, sempre passem per una ciutat anomenada Dallas. Al meu fill gran li va entrar molta gana i al girar el cap va veure un tros de menjar que quedava enganxat en un tros de paper. En el moment en què me’n vaig donar compte, un enorme peu de la talla 42 el va xafar contra el terra. El va matar i el nostre cor es parà. Avui recordem cada 22 de novembre com el dia de la Mosca.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.