Dorms, somies… generalment, estàs relaxat. Tot el que vols al llarg de la teva vida ho aconsegueixes en un instant, et sents realitzat, satisfet. Però, tot s’esvaeix quan sents un soroll distorsionat i profund. Obres els ulls. Apagues el despertador maleint-lo profundament perquè un nou dia, dur i llarg, s’obre davant teu. I és en aquell moment quan ho perds tot, quan tornes a la crua i dura realitat de la vida quotidiana, i has de seguir lluitant per aconseguir els teus somnis. Perquè tal com va dir Calderón de la Barca: La vida és somni, i els somnis, somnis són…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.